nou_comunicat_carles_vega-_cgt_ense-converted.pdfDes de CGT Ensenyament Lleida lamentem profundament que després de la reunió mantinguda el passat 10 d’octubre amb el delegat del Departament d’Ensenyament a Lleida, Carles Vega, a dia d’avui encara no se’ns hagi respost, malgrat el bon to de la trobada. Tal i com ens va demanar ell mateix li vam fer requeriment mitjançant un correu electrònic l’endemà de la reunió feta. Per tant, davant del silenci volem expressar el nostre enuig enfront d’aquesta actitud de deixadesa.
Potser té molta feina a resoldre com ens va dir amb els problemes de: l’escola concertada, els centres de l’Opus, la flagrant segregació escolar que patim a Lleida, les retallades que continua patint l’educació pública (sous, hores lectives, personal de suport, pagaments del juliol per a tots els interins, etc.) on la inversió actual en educació està al voltant del 2,5% del PIB quan la pròpia LEC parla d’invertir un mínim del 6% a partir del 2018, etc. Tanta feina potser l’obliga a menystenir un sindicat minoritari com el nostre. O potser el fet d’acumular càrrecs públics (regidoria i departament) li impedeix exercir amb responsabilitat les obligacions que cadascun d’ells comporta.
Entre d’altres explicacions, li vam requerir resposta a certes irregularitats en un nomenament de plaça de professor en un centre educatiu de secundària de Lleida que no responia a criteris d’equitat d’accés laboral al sistema públic. Curiosament afectava a una persona vinculada al seu partit polític. Resposta? Cap ni una. Aquestes són les noves maneres de fer?
Així mateix, a ell i al departament de riscos laborals, els vam demanar explicacions per aclarir el conflicte de l’escola Montferrer. Es van comprometre a normalitzar la situació i des de CGT ens vam posar a la seva disposició per mediar i ajudar. La resposta ha estat, per una banda, el silenci absolut i, per una altra, l’obertura d’una investigació que afecta a la directora de l’escola. D’això se’n diu normalitzar la situació? Ho trobem del tot indignant.
Vam apreciar en un primer contacte, en comparació amb l’anterior delegat, un canvi positiu pel que fa a la disposició al diàleg. Ara, ens fan sospitar si aquesta no era fingida. Temem que no hi hagi cap intenció real d’aportar millores substancials a l’escola pública. Un altre cop, canvien cadires per a no canviar res?
Per això, des de la CGT, ens preguntem què podem esperar de positiu del Departament. I com sempre, centrarem els esforços en continuar treballant per mobilitzar la comunitat educativa en defensa de l’educació pública i qui sap si també per fer emergir altres aspectes sospitosos que qüestionen les maneres de fer del Departament d’Ensenyament.
CGT ENSENYAMENT LLEIDA
Lleida, 19 novembre 2018