esquerda_inici_curs_18_19.pdfArrenca el nou curs 2018-19 amb nous reptes a assolir, i l’exigència de sumar els esforços de tota la comunitat educativa (alumnat, professorat, PAS i famílies). Sabem que és necessari un alt nivell d’implicació i d’integració, altes dosis d’entusiasme, d’esperit crític i de superació, de treball transversal en equip i cooperatiu. També d’innovar i avaluar d’una manera diferent de com s’ha fet fins ara. Però sobretot necessitem mitjans i recursos per part de l’Administració, i la gestió democràtica i participativa dels centres educatius.
El curs passat va estar enormement condicionat per la situació política i la repressió de l’Estat. En l’àmbit de l’Ensenyament es va traduir en amenaces i denúncies, amb una clara voluntat de silenciar el professorat, de minimitzar el debat i el desenvolupament de l’esperit crític a les aules. Aquest curs 2018-19 és fonamental recuperar la veu, la confiança i la llibertat a les aules, és a dir, que eduquem sense por. Per això serà molt important acompanyar i defensar col·lectivament els i les docents del Palau que encara tenen processos judicials oberts. Les seves sentències poden ser un condicionant en un sentit o un altre de la pràctica docent de totes i tots.
Però aquest curs també ha de suposar la reversió de les retallades que encara patim. En uns mesos s’han de tornar a debatre i votar nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya i, si no hi ha canvis, aquest procés arribarà com fa dos anys amb un Govern feble que no tindrà majoria absoluta per aprovar-los i que pot ser vulnerable davant les demandes que vinguin acompanyades de mobilitzacions prou contundents. Per tant, podem estar davant d’un curs clau en l’assoliment de les següents demandes, urgents i imprescindibles, per una educació pública de qualitat:
– Supressió dels concerts educatius de manera immediata a tots els centres religiosos i/o que segreguen per sexe o discriminen laboralment les dones; i a la resta de manera progressiva al llarg de cinc anys oferint als centres i docents d’altres centres concertats (amb condicions i capacitació suficient) la integració a la xarxa pública o el pas a la privada sense concert.
– Reducció de les ràtios a les nostres aules: defensem unes ràtios de com a màxim 15 alumnes per grup a l’etapa infantil, 20 a primària i 25 a secundària. Transitòriament seria progressiu fixar per al pròxim curs un màxim de 22 alumnes a primària i de 27 a secundària a tots els centres, sempre que no suposi cap tancament de grups públics. En les zones a on la demanda estigui per sota, les ràtios a tots els centres han de ser les que surtin de dividir el nombre total d’alumnes pel nombre de grups existents, sense tancar cap grup públic. En cap cas, aquestes ràtios no han de comportar l’acumulació ni la desigualtat en l’assignació d’alumnat amb necessitats especials en centres, zones o la xarxa pública.
– Recuperació l’hora lectiva pendent, 23 h a primària i 18 h a secundària, i retorn del caràcter lectiu de les 2 hores de reducció a majors de 55 anys.
– Cobriment de les baixes i permisos de tot el personal docent i PAS des del primer dia i conversió de les substitucions d’un terç en mitja jornada.
– Estabilització del personal interí, garantint la seva continuïtat i reduint la seva precarietat. Exigim el cobrament del juliol i l’alta des del primer fins a l’últim dia del curs escolar.
La inversió actual en educació a Catalunya està al voltant del 3% del PIB quan la mitjana europea supera el 5% i la mateixa LEC parla d’invertir un mínim del 6% a partir del 2018. És a dir, que per complir allò que diu la seva pròpia llei els pressupostos s’haurien de duplicar. Tenint en compte que si es destinés a educació l’esmentat 6%, i es prioritzés l’educació pública per sobre de la privada, probablement es revertirien totes les retallades i permetria avançar cap a noves millores estructurals. Exigim al Govern de la Generalitat un salt qualitatiu en la inversió en educació als propers pressupostos, no només per a l’aplicació de les mesures compromeses que ja haurien d’estar en vigor, sinó per satisfer moltes altres reivindicacions. Com la creació dels grups i centres públics necessaris en condicions dignes en lloc de barracons, l’augment de personal de suport, l’increment de la partida assignada a les despeses de funcionament que reben els centres i del finançament per a la formació, el pagament íntegre de les vacances al personal interí i substitut, el retorn de les pagues pendents i de la resta de drets laborals perduts, entre d’altres.
Alhora, exigim l’aturada del desplegament dels Decrets de plantilles i direccions emparats per la LEC i la LOMCE, per tal de revertir la creixent jerarquització dels centres docents, la pèrdua de democràcia i de legitimitat del claustre en la presa de decisions, la selecció a dit del personal docent o les coaccions per tal de mantenir els llocs de treball.
CONSTRUÏM UN CALENDARI DE MOBILITZACIONS DES DE BAIX
En definitiva ens trobem davant un curs determinant. Tant pel que fa als recursos materials, com aspectes organitzatius, de gestió del personal i dels centres, que poden condicionar la nostra pràctica docent i la mateixa qualitat educativa els propers anys. I tenim veritables opcions de guanyar. Però per fer-ho caldrà que construïm un pla de mobilitzacions que siguin les més participatives, contundents i continuades possibles. És per això que des de CGT Ensenyament cridem a:
– Fer assemblees als centres per debatre la situació en què ens trobem aquest curs i com podem avançar en la reversió de retallades i en la recuperació de democràcia als centres i per poder educar en llibertat i sense por. Ens podeu contactar per tal que hi participem i expliquem la nostra visió com a sindicat.
– Participar de les assemblees/ reunions de zona o aquelles assemblees que es puguin convocar per a coordinar centres i zones per tal de contrastar demandes i propostes, i decidir conjuntament i assembleària quines i quan es poden dur a terme.
– A la resta de sindicats: a endegar conjuntament aquest procés de debats i assemblees per debatre i concretar des de baix un pla de lluita per assolir les reivindicacions que entre totes definim de mínimes. En aquest sentit, esperem que si s’inicia aquest procés la continuïtat del mateix, les dates de les mobilitzacions i si es desconvoquen o no a partir d’allò que ofereixi el Departament, també es decideixi assembleàriament en lloc d’en despatxos a porta tancada.