La darrera ocurrència del ministre Wert, si descomptem la d’assistir als premis Goya i instaurar la censura entre els seus participants si portaven emblemes de lluita per la llibertat d’expressió de TVE, ha estat la de canviar els plans d’estudis universitaris.
La majoria de carreres universitàries consten de titulació de grau de quatre cursos (240 crèdits) i de màster d’un (60 crèdits). La proposta del ministre és que, a partir del curs 2016-17, les universitats “que ho considerin” puguin oferir graus de tres cursos (180 crèdits) i màsters de dos (120 crèdits).
Les dues raons fonamentals que va exposar són: en la majoria d’Estats de la UE ja és així; i, això, suposarà un estalvi per a la famílies que vulguin “invertir” en l’educació universitària dels seus fills i filles.
El que no esmenta, el ministre pitjor valorat de l’infravalorat govern Rajoy, és que el preus dels crèdits de graus i màsters són pràcticament iguals en la majoria d’estats membres de la UE; mentre que a l’Estat espanyol el preu del curs de màster pràcticament dobla el de grau. És a dir, el pla 3+2 és força més car que el pla 4+1.
La frase que no acaba, però que se l’entén perfectament, és que l’alumnat de classe popular no podrà accedir per motius econòmics (gràcies, entre d’altres motius a les retallades i a la reforma de les beques que el mateix ministre ha portat a terme) als dos cursos de màster i, com a conseqüència, el grau de tres cursos li sortirà més barat que el de quatre. Això sí, no li servirà per a res excepte per a tenir un títol universitari que penjar a la paret perquè qualsevol feina relacionada amb la seva especialitat exigirà el títol de màster. Ironies d’un cínic classista!
La majoria d’universitats i facultats optaran perquè els graus de tres anys siguin molt generalistes, deixant l’especialització per als màsters. Amb la consegüent depreciació educativa i laboral d’aquests nous graus. A més, és força provable que la nova oferta de màsters no contempli un per a cada grau, amb la qual cosa l’alumnat es veurà obligat a escollir-ne un que no s’havia plantejat o a cercar-lo en l’oferta privada.
Aquest pla tindrà una conseqüència negativa pels sectors de professorat (PDI) i de personal d’administració i serveis més precaris que encara es precaritzaran més o s’eliminaran.
Des de fa anys, les administracions educatives estan treballant de valent per eliminar l’equitat del sistema educatiu públic i per privatitzar tot allò que pugi ser negoci. Ara també amb el que la secció sindical CGT-UAB anomena pla Bolonya 2.0.
Emili Cortavitarte Carral