El dia 3 d’octubre milers i milers de treballadors i treballadores vam fer vaga. Ho vam fer a l’empara d’una convocatòria de vaga general a tota Catalunya, tant del nostre sindicat, la CGT, com d’altres (IAC, CSC i COS). La convocatòria de vaga era nítida i clara, a tots els sectors, a tota Catalunya i pel dia 3 d’octubre. Els diferents organismes competents van dictar serveis mínims, al transport, a hospitals i altres serveis públics, a telecomunicacions, etc. I, nosaltres, milers i milers, més d’un milió segons el departament de Treball, no vam anar a treballar. Vam fer vaga, vam decidir que volíem ser protagonistes del nostre dia a dia, i vam aturar el país. Amb la vaga, amb els talls de carreteres i carrers i amb les manifestacions massives a arreu.
La tarda del dia 1 d’octubre a molts llocs ja se sentia la remor d’una vaga en marxa. L’enuig per la repressió que estàvem veient arreu, amb cops de porra i atacs indiscriminats contra la població, van esperonar la voluntat de molts i moltes treballadores de dir prou. I de fer-ho como ho sabem fer, amb una vaga. Possiblement el temor que la vaga fos massiva i de no ser-hi, però sense voler-la reconèixer, va motivar que els sindicats CCOO i UGT, el govern de la Generalitat i algunes patronals es traguessin de la màniga això que s’ha anomenat “Aturada de país”. Es tractava de rebentar una vaga agafant-ne el protagonisme i prenent-lo als sindicats que la convocaven i, sobretot, als treballadors/es que la van fer. I també de desvirtuar-ne el contingut: no era una vaga, no era una iniciativa de la classe treballadora que, com a tal, volia protagonitzar el present. Tornava a ser, ens volien fer creure, una mobilització teledirigida per les institucions. Però no va ser així. Arreu la vaga va funcionar i les mobilitzacions associades també.
Ara la farsa encara s’enfonsa més. Resulta que la Generalitat de Catalunya reclama als treballadors/es públics que vam secundar la vaga, que recuperem les hores que no vam anar a treballar. Un cop apagats els focus de l’interès mediàtic, el govern pretén que neguem la nostra passa al davant i la nostra protesta. Doncs no ho farem. No ho farem perquè ens empara el dret de vaga i la convocatòria de vaga del dia 3 d’octubre. Un dret, el de vaga, que tant ens ha costat aconseguir i al que no renunciarem. No ho farem, també, perquè el dia 3 d’octubre la classe treballadora vam decidir ser protagonistes i, mitjançant l’acció directa de la vaga, sense demanar permís a cap govern ni a cap patró, ocupar els carrers per exigir el respecte a les mobilitzacions populars, el respecte als drets civils més bàsics i l’aturada immediata de la repressió.
En conseqüència, desobeïm el requeriment de recuperar les hores i exigim, al govern, als sindicats CCOO i UGT, a les patronals i a les altres organitzacions convocants de la mal dita “aturada de país” l’escrupolós respecte al dret de vaga.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
24 d’octubre de 2017