La captatio benevolentiae és un recurs retòric que ve de lluny i consisteix a predisposar favorablement el públic perquè aquest no sigui excessivament sever en els seus judicis i sàpiga disculpar els errors que es poguessin cometre. Recórrer a ell en relació amb el Primer Congrés Estatal d’Educació de Persones Adultes seria fàcil, però com, si no, explicar que aquest esdeveniment sorgeix des de baix, amb zero euros de pressupost i sense la col·laboració directa de les administracions educatives? Sent això així, també seria de justícia dir que el congrés que se celebrarà el 23 de gener de 2021 serà possible gràcies a la il·lusió d’un equip impulsor (la llavor de @fadultos): Diego Redondo, Ramón Paraíso, Josep Miquel Arroyo i Maximiliano Alcañiz (Comunidad de docentes de Educación de Personas Adultas). I gràcies, sobretot, a la col·laboració d’una comunitat docent compromesa. I això diu molt de l’Educació de Persones Adultes (EPA) i dels professionals que hi treballen.

Els números parlen per si sols: gairebé 1.000 persones inscrites, 13 ponents, 16 moderadores i 48 experiències educatives. Aquesta acollida tan extraordinària no és una conseqüència de res, és més aviat el símptoma del moment transformador que l’EPA està vivint (de manera anàloga a aquells anys del tardofranquisme i dels vuitanta del segle passat). No ens sembla exagerat afirmar que l’EPA necessitava un esdeveniment així per reivindicar-se (lluny del victimisme), per trobar-se i compartir (des de l’horitzontalitat) i per albirar un futur en què fer efectiu el dret a l’educació al llarg de la vida per a totes les persones.

La necessitat de trobar-se ve també del moment històric que vivim, just a la meitat d’una pandèmia. Venim d’un confinament que va afectar tota la societat i, òbviament, el sistema educatiu. L’EPA es va ressentir llavors mostrant les febleses d’un corpus social vulnerable (especialment dolorós en el cas de la gent gran), precari (sumant la precarització de la crisi de 2008 a una nova crisi, ara sanitària) i en el qual confluïen altres vectors de desigualtat com ara el gènere o l’origen. Totes les bretxes van convergir llavors i ho segueixen fent en aquests moments, ara amb el curs ja iniciat. Però l’EPA va mostrar també llavors la seva millor cara: va sortir en aquell moment -i segueix sortint ara- al rescat d’aquells que més ho necessitaven.

Aquest congrés ve també a plasmar el desig manifestat àmpliament per molts docents de l’Educació de Persones Adultes i que es concreta en la necessitat de teixir xarxes (locals, comarcals, provincials, autonòmiques, estatals, transnacionals). Bé és cert que en alguns casos aquestes xarxes ja existeixen i funcionen francament bé. Al costat d’elles, aquest congrés ve a sumar (i no a dividir): la tasca tan immensa que és fer efectiu el dret a l’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom ens necessita a tots i a totes. Amb aquest propòsit, @fadultos vol aportar algunes de les seves senyes d’identitat: la seva voluntat integradora (comptant i donant veu al vast ecosistema de l’aprenentatge al llarg de la vida); el seu compromís amb les persones, especialment amb les més vulnerables (per satisfer les necessitats formatives de la població adulta); i la seva visió transformadora (de vides i entorns) cap a una societat més justa i cohesionada. Aquestes són les seves credencials i aquests són els vímets amb què neix aquest congrés.

En aquest punt tornem al principi del text: vagin per davant les disculpes pels possibles errors, omissions o contradiccions en què puguem incórrer. Tinguem això en compte, però no oblidem tampoc la immensa alegria que aquest congrés ens genera a moltes. A uns dies de trobar-nos, aquí estem: expectants, il·lusionades, àvides de voler saber i compartir, fent nostre el dret a aprendre al llarg de la vida.

Conquerint espais per a l’aprenentatge al llarg de la vida

Un títol és, en molts casos, una declaració d’intencions. Almenys, en el cas del d’aquest I Congrés Estatal d’Educació de Persones Adultes així és. Cadascuna de les paraules que el formen són com estendards que, al mateix temps, ens defineix en el que som, però també en el que aspirem a fer i a ser.

El verb conquerir posseeix una ressonància èpica i un cert aire bèl·lic que no casen molt bé amb el propòsit d’aquest congrés. No obstant això, encarna perfectament una idea-força molt important per a nosaltres: els drets no s’assoleixen mai d’una manera natural sota el paraigua d’una legitimitat ètica, sinó que es barallen i, en la major part dels casos, són el resultat del patiment de moltes persones. Avui també sabem que aquests mateixos drets es troben permanentment amenaçats i que ens toca defensar-los diàriament. Entre aquests drets, el referit a l’aprenentatge al llarg de la vida es troba especialment en perill perquè toca dos dels pilars bàsics de sistema neoliberal: qüestiona el principi de la rendibilitat (lògicament, econòmica) i apel·la a la formació d’una ciutadania crítica (per tant, difícilment manipulable).

Parlem d’espais en plural perquè entenem que qualsevol context (formal, informal i no formal) ens educa i modela. Tot és escola, i en l’Educació de Persones Adultes ho sabem millor que ningú. Amb la pandèmia, a més, hem començat a conquerir també el món virtual. Però no ens conformem amb això: volem guanyar espai en l’agenda pública, en l’atenció que les administracions educatives ens dediquen, en els recursos que l’EPA es mereix, en el valor que la ciutadania ens concedeix …

Enfront de l’embolic terminològic (educació permanent, educació de persones adultes, formació de persones adultes …), l’expressió aprenentatge al llarg de la vida creiem que és la més inclusiva (de fet, pot contenir a les anteriors) i descriu , al nostre parer, l’essència de l’educació: un procés d’adquisició de coneixement (per saber, per fer, per conviure i per ser) i que no es redueix a una etapa de la nostra vida, sinó que es perllonga al llarg i ample d’aquesta.

Apunts al programa

Les característiques que defineixen el programa serien aquestes:

• Actualitat. No podem abstreure’ns del moment històric que estem vivint, enmig d’una crisi sanitària i amb el teló de fons d’un model econòmic depredador que deixa la seva empremta en la societat i en la vida de les persones. Aquest congrés es fa ressò de tot això i pugna per llançar un missatge transformador a la comunitat educativa i a la ciutadania en el seu conjunt.
• Participació i horitzontalitat. El disseny del programa busca generar espais per a la participació, per a l’encreuament de discursos i per a l’intercanvi. I tot des d’un pla d’igualtat entre les persones participants, sense jerarquies.
• Connexió. Davant de les dinàmiques atomitzadores, el programa del congrés pretén teixir xarxes entre professionals de l’Educació de Persones Adultes, des d’entorns diversos, amb trajectòries i perfils diferents, cap a objectius comuns. La meta és clara: sumar esforços i construir un espai més ampli per a l’educació permanent.
• Diversitat. El programa recull una concepció de l’EPA d’ampli abast en entendre que els agents que hi intervenen són múltiples i que desborden els marcs professionals i territorials establerts.
• Innovació. Lluny de les modes educatives, entenem la innovació com tot procés educatiu que afavoreix l’aprenentatge al llarg de la vida per a tots i totes i que transforma vides i entorns.
• Aplicabilitat. El programa privilegia la pràctica docent a peu d’aula i la capacitat de rèplica d’aquestes experiències en múltiples contextos.
• Territorialitat. El programa pretén ser també una mostra el més representativa possible de l’Educació de Persones Adultes de tots els llocs de l’Estat.

Amb aquestes premisses, el congrés es desplega en set moments diferents: la inauguració, un cara a cara, dos col·loquis, un panell d’experiències, una taula rodona i una xerrada de cloenda.

La inauguració anirà a càrrec d’Alejandro Tiana, Secretari d’Estat d’Educació. Aquest fet té, al nostre parer, un doble valor: ve a subratllar la importància que l’Educació de Persones Adultes hauria de tenir entre les nostres administracions educatives i corrobora la necessitat que aquelles persones que decideixen en matèria educativa coneguin què és l’Educació de Persones Adultes. Aquest últim extrem sí que es compleix en el cas d’Alejandro Tiana, ja que l’EPA va ser en el seu moment un dels seus objectes d’investigació (L’educació d’adults en el segle XIX: els primers passos cap a la constitució d’un nou àmbit educatiu) .

El cara a cara Noves tecnologies al servei del benestar emocional de l’alumnat adult (Joan Padrós i Azucena Badenes │ Presenta: Mª Eugenia Villanueva) mira de superar certes limitacions per les quals les noves tecnologies semblen deixar de banda en moltes ocasions el component emocional. En EPA ens calen les dues competències: la digital i l’emocional. I tot això per superar una infinitat de bretxes que afecten l’alumnat adult, formar per a un mercat laboral canviant, créixer personalment, desenvolupar-se integralment i ser ciutadans i ciutadanes de ple dret.

El primer dels col·loquis del congrés girarà al voltant de Metodologies que transformen vides i entorns (Emilio Plazas, Patricia Martínez i Maribel Casado │ Modera: Frederic Johnson). A través de tres experiències educatives d’alt valor afegit, mirarem de reflexionar sobre la importància de les metodologies (ja que aquestes mai són neutres) i com contribueixen a reproduir l’status quo o a transformar vides, centres i entorns. La nostra aposta, òbviament, serà per aquestes últimes.

El panell d’experiències comptarà amb dotze sales (sis a la primera franja horària i altres sis a la següent): (1) Ensenyaments inicials, (2) Àmbit cientificotècnic, (3) Àmbit social, (4) Àmbit de la comunicació, (5) Sinergies Educació de Persones Adultes-Universitat, (6) Atenció a la diversitat, (7) Ensenyament d’Idiomes, (8) Projectes europeus, (9) ODS i ApS en EPA, (10) Projectes de centre, interdisciplinaris, transversals i intercentres, (11) Educació de Persones Adultes en l’àmbit penitenciari i (12) TIC-TAC-TEP en EPA. El títol del panell és Construint aprenentatge col·lectiu, i és que és aquest precisament l’objectiu: mostrar què s’està fent especialment bé en els nostres centres, compartir i generar sabers compartits. Comptarem amb 48 experiències moderades per 12 professionals rellevants de l’EPA especialistes en cadascuna de les temàtiques.

El segon col·loqui porta per títol Sumant agents i veus en l’ecosistema de l’Aprenentatge al llarg de la vida (Francisco Javier Aribau, Francisco Ascón i Adriana Sabaté │ Modera: Marga Julve). Partim de la base que l’EPA concita múltiples actors públics (autonòmics i locals, fonamentalment) i molts altres pertanyents al tercer sector, també amb voluntat de servei públic. Connectar els dos subsistemes, generar sinèrgies i crear coneixement col·lectiu ens sembla fonamental. Des dels centres públics d’EPA tenim molt a aprendre d’aquesta altra EPA que presenta una nítida dimensió social i comunitària, i que fa i s’organitza d’una altra manera.

La taula rodona Mirades internacionals a l’EPA (Graciela Sbertoli, Rosa Mª Torres i Carolina García │ Modera: Gonzalo Toraño) creua fronteres. La nostra tasca del dia a dia en els centres d’EPA pot fer-nos oblidar que el dret a l’aprenentatge al llarg de la vida és una lluita que es lliura a totes les parts de món amb eines desiguals. Dirigirem la mirada a tres continents: des de la Xarxa Europea per a les Competències Bàsiques (Europa), des de la responsabilitat política i la tasca investigadora en el context llatinoamericà (Amèrica) i des del treball de camp en alfabetització digital amb dones joves (Àfrica).

La xerrada de cloenda anirà a càrrec de Fernando Trujillo (Universitat de Granada, seu de Ceuta) i portarà per títol Educació de Persones Adultes: l’Escola del Món al Revés. La idea central que defensarà Fernando Trujillo és que l’Educació de Persones Adultes és avui l’entorn educatiu en què s’haurien de definir les claus que fossin, posteriorment i en cascada, desenvolupant-se en les altres etapes.